Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't. Did you miss your activation email?

* Usuari

Autor Tema: I TU, PER QUÈ ET LESIONES? (Article d'opinió)  (Llegit 874 cops)

Desconnectat Sergi Elvira

  • Usuari Marató
  • *****
  • Missatges: 507
  • Córrer per viure!
    • Veure Perfil
I TU, PER QUÈ ET LESIONES? (Article d'opinió)
« el: 13 de Febrer de 2013, 00:48:57 »
Tenia ganes d'escriure i...  ;)

I tu, per què et lesiones?
Hola companys, es possible que us sorprengui aquest títol. Doncs bé, després de la interessant taula rodona d’ahir al CEM Claror en la que vaig ser assistent, he volgut anar una mica més enllà fent-me aquesta pregunta.
Els que em coneixeu, sabeu que ja fa uns anys que corro…
Durant aquest temps he viscut moments de tota mena. He gaudit al màxim d’aquest esport però també he patit lesions que m’han fet passar per períodes de temps desagradables i frustrants al no poder seguir practicant aquesta activitat que tant m’agrada amb normalitat.

Aquest escrit pretén ser una reflexió personal en veu alta i té com a objectiu transmetre un missatge de seny al mateix temps que de passió per aquest esport.
Us convido a llegir-lo amb calma, us agradarà  ;)

Ja fa un temps que penso en la pregunta “I tu, per què corres?”
Hi podem trobar moltes respostes però crec que la principal és: -per passar-ho bé.
Així doncs, no hauríem de fer res que ens produís l’efecte contrari.

Després de les xerrades amb el Pau Oller a “Estrategias Nutricionales para la Maratón” i aquesta última del passat dilluns organitzada pels nostres companys, ho he vist encara més clar: La majoria de lesions venen per una activitat incorrecta o un excés d’entrenament. Dins el Run2Live hem tingut i tenim diferents casos de companys que estan de “baixa” temporal o fins i tot permanent a causa de les lesions.

Com va dir molt bé la nostra companya Cristina durant l’assemblea, “som els únics culpables de lesionar-nos”. Per exemple: un entrenament massa intens amb condicions climatològiques dures trobant-nos en un estat físic/emocional no gaire alt, fa augmentar molt el risc de patir una lesió. Nosaltres decidim!
D’altra banda, una alimentació inadequada també ens pot produir una fallida física per cansament o estrès. Això pot derivar en una caiguda o problema muscular per no estar al 100% “operatiu”.
També cal tenir en compte el descans, si ens trobem febles i ens posem malalts massa sovint, pot ser causat per un sobreentrenament i a una falta de recuperació. En aquests casos, per damunt de buscar complements alimentàris que ens ajudin a seguir endavant, cal “reduir la marxa” i descansar més.
Una bona planificació dels entrenaments és realment important. Si entrenem en poc temps massa sovint a un ritme alt, el nostre cos ens pot dir “prou” ja que no està acostumat a segons quin grau d’exigència.
L’entrenament al gimnàs també és molt necessari per enfortir el nostre cos si volem assolir segons quins objectius.

Personalment, he comés alguns errors durant la pràctica del running que han fet que el meu cos patís les conseqüències.
Fa unes setmanes pensava: “S’apropa la mitja de Granollers i no has entrenat gaire la distància superior als 10Km”. Vaig prendre la decisió de sortir a córrer amb un company i completar la distància de 25Km. Finalment van ser 29Km. Vaig acabar bastant cansat i amb les articulacions una mica “matxacades”. Això va ser una setmana abans de “La Mitja”. Durant els dies anteriors a aquesta prova vaig sortir a “trotar” suau però em feien una mica de mal els turmells. Es tractava d’una “tendinitis” lleu però molesta. Va arribar el diumenge i crec que vaig fer un bon paper a “La Mitja”. Bona marca, bones sensacions i bons moments amb els companys.  :)
Els dies següents a més d’agulletes, tenia encara més molèstia als turmells. No era greu però vaig veure clar que em tocava “pagar la factura”  :(
A dia d’avui, crec que estic gairebé recuperat. Tot i amb això he decidit “retallar” l’entrenament d’aquesta tarda per tal de no forçar tant la màquina.

El que vull transmetre amb tot això és que de vegades, moguts per la passió, la competitivitat i l’esperit de superació, creuem uns límits que ens poden produir efectes negatius.

Cal preguntar-se abans que no sigui massa tard:
Val la pena “apretar” tant i córrer el risc de fer-se mal?
Que passa si avui entreno més suau? I si em quedo a casa descansant o vaig a la piscina?
Estic seguint els entrenaments i augmentant el ritme progressivament o “evoluciono massa ràpid”?
Faig cas dels meus entrenadors i dels consells mèdics?
Escolto el meu cos? Es possible que m’estigui dient que freni una mica?

Aquestes qüestions crec que poden ser útils pels companys que porten poc temps al Run2Live i han començat a entrenar seriosament. Potser son més “vulnerables” per la seva falta d’experiència. Encara que està comprovat que els “veterans” tot i tenir la lliçó apresa també cometem errors i ens lesionem.  :-[

Gaudim del running amb seny i pensem sempre en “passar-ho bé”

Salut i Kilòmetres per tothom!
  :) ;) :D


« Darrera modificació: 13 de Febrer de 2013, 01:04:44 per Sergi Elvira »
La gloria no consiste en no caer nunca sino en levantarte cada vez que te caes.