Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't. Did you miss your activation email?

* Usuari

Autor Tema: Cròniques de la Marató de Florència  (Llegit 1654 cops)

Desconnectat Markitus

  • Usuari 10 Km
  • ***
  • Missatges: 123
    • Veure Perfil
Cròniques de la Marató de Florència
« el: 23 de Gener de 2009, 13:09:47 »
Començo per la meva:

Crònica de la Marató de Florència

Florència, la meva 5ena Marató, ha estat una Marató diferent a la resta. Ha estat la primera fora de Barcelona en la que he tingut el plaer de viatjar amb un bon grup de "run2liverus". Un viatge amb l'Anabel, l'Alfons i la Cristina, el Josep Maria i l'Imma, el Pere i la Núria, el Xavi i l'Eva, l'Edu i la Sara (i el Martí, l'estrella del viatge) han fet que gaudís no només d'una gran Marató si no d'un cap de setmana llarg fantàstic. A més a més, la ciutat de Florència és encara més maca del que recordava de quan hi vaig anar al viatge de l'escola de tercer de BUP.

Em saltaré, com sempre, els dies anteriors a la Marató, ja foto prou rotllo, però vull reconèixer que el dia abans de la Marató varem pecar... si companys, lo siento Luisa, "semos pecadores". No només ens varem passar el dia caminant, si no que varem pujar a la Cúpula del Duomo (460 i pico graons), varem prendre tiramisú, vi i altres productes pecaminosos! Però Florència és Florència!

El diumenge ens varem trobar a les 7:15 per anar plegats cap al guarda-roba, ja que la sortida era a les 9:20. Hi varem anar caminant, eren només un parell de km's, i tot i que les previsions eren nefastes no plovia. Arribats al guarda-roba ja varem veure que la organització era molt bona, no tan brutal com a Londres, però força millor que a Barcelona: hi havia camions ordenats per dorsal, cap cua, letrines i un munt d'autobusos llançadora que ens varen portar cap a la zona de sortida, a la zona del Castello de St.Angelo, que vindria a ser el nostre Castell de Montjuich. Varem arribar-hi una hora abans de la sortida, i poc després va a començar a ploure, primer suaument i després a pinyón. Per sort, l'organització proveïa de capelines de plàstic, ja que a més a més feia molt fred, i també proporcionaven te calentet i beguda isotònica. Varem decidir entrar al calaix de 3:00-3:30 molt d'hora i escalfar a dins, però al cap de poca estona ja varem veure que per sobreviure l'única cosa que podíem fer era agrupar-nos en plan pingüino emperador i aguantar el xàfec i el vent en grup (però sense tocaments, eh?, només a prop). El Xavi va decidir quedar-se fora del calaix perque el rotllo Pingüino no li agradava i ja no el varem tornar a veure fins al dinar... ell diu que va fer la Marató però no li hem vist la medalla, jejeje.

Es va donar la sortida, i varem començar a córrer. Amb un primer objectiu d'aconseguir marca (venia amb 3h25) i un somni utòpic de baixar de 3h20, el pla de carrera era senzill: aprofitar els primers km's de baixada per a agafar una mica de marge, i la resta de kilòmetres a 4:40-4:45 a muerte fins que el cos aguantés. Com que l'Alfons i el Josep Maria anirien a per 3h15, amb l'Edu i el Pere varem acordar no seguir-los i fer la nostra cursa en grup fins aproximadament el kilòmetre 30. Ho varem seguir al 100%. Cal dir que contàvem amb la incommensurable col·laboració del grup de santes que tenim per parelles que, desafiant el fred i la pluja, ens esperaven als kilòmetres 12 i 28, senyera en mà, per a fer-nos l'avituallament personalitzat... quin luxe!!! No només ens varen donar gels i altres coses d'aquestes que recomana la Luisa i que diu que no són doping, si no que els seus ànims i el simple fet de pensar que ens les trobaríem suposaven una motivació afegida que ens donava ales.

El Josep Maria i l'Alfons ens havien deixat enrera al kilòmetre 5, quan ja estava deixant de ploure (durant la Marató va ploure suaument a estones, no ens va molestar gens) i la primera mitja Marató va anar segons el previst: 1:38:52. Anava còmode i molt ben acompanyat pel Pere i l'Edu que també anaven bé, i xino xano ens acostàvem al kilòmetre 28, per fi al centre de Florència, on havíem quedat de nou amb les noies. Aquest era un tram dur, de llambordes, ens va forçar a baixar un xic el ritme, i un cop les "santes" ens varen donar els gels i el seu calor va començar la Marató en majúscules. Al 28 ens varem separar del Pere, que es va quedar un xic enrera, i al 29 vaig decidir tirar endavant quan l'Edu va baixar un xic el ritme. Em trobava bé, vaig pensar "ara toca arriscar!" i amb el ganivet entre les dents vaig apretar...

Els kilòmetres entre el 30 i el 36 o 37 passaven en un parc fora del centre, sense pràcticament espectadors. Es feien mooolt durs pel coco, i jo em motivava pensant en en el grup que estaveu a la Jean Bouin i que ja haurieu acabat, en els companys que estarien igual que jo a Florència i a Donosti, lluitant contra els darrers kilòmetres de la Marató, en els trainers que són uns cracks.... Les 3 hores de "Versió RAC1" que m'havia grabat a l'Ipod que portava a les orelles estaven a punt d'acabar, i arribava la "Música de subidón": un parell de cançons de Mika, Born 2 run del Bruce, la BS de Rocky... al 38, havent sortit del parc, la cursa tornava a entrar a Florència... Quedaven 4 kilòmetres: 2 voltes del parc!!! Vinga, ara ara estic passant per l'estàtua, ara pel Mamut.... vinga!!! El cor m'anava a 100 però tenia molta força, vaig fer els darrers km's entre 4:20 i 4:25, i el millor va ser la trobada sorpresa amb les santes, al kilòmetre 40.Quina emoció! Només una volta al parc, és un test... vinga!!!

Arribo al kilòmetre 42 mentre l'Ipod comença "We are the Champions" de Queen, ni fet expressament!!! Falten només 195 metres, 150, 100, aquest paio d'aquí al costat.... ALFONS!!! Vinga Alfons que ja hi som!!! Entrem junts amb els braços enlaire,  3:17:34 i moltmoltmolt content. La segona mitja un xic més ràpida que la primera, tot i que la primera tenia la baixada i la segona no, segur que podria haver apretat una mica més, però potser hagués punxat i no hagués gaudit com ho vaig fer.

Pels que tingueu curiositat, aquest és el video de la nostra entrada a meta :-)
http://www.runnersworld.it/edisport/runners/notizie.nsf/HPRunnerstv?openform&e=FL08M&l=IT&n=MINGUELLA+MARC&r=1439&ct_s1=09:22:29&nt_s1=&ct_s2=09:45:57&nt_s2=00:24:39&ct_s3=10:09:34&nt_s3=00:48:16&ct_s4=10:33:00&nt_s4=01:11:42&ct_s5=11:01:20&nt_s5=01:40:02&ct_s6=11:20:10&nt_s6=01:58:52&ct_s7=11:43:47&nt_s7=02:22:29&ct_s8=12:06:58&nt_s8=02:45:40&ct_s9=12:30:15&nt_s9=03:08:57&ct_f=12:40:03&nt_f=03:18:45 Si clickeu a la dreta a Arrivo/Finish (prima1) i (prima2) veureu just el punt on ens trobem jo i l'Alfons... Aixeco els braços d'alegria, jo vaig de negre i ell de granate...boníssim!

Us podeu imaginar que el dinar post-Marató va ser un festival, tot i que el Josep Maria (millor temps) i l'Edu (marca més millorada) es varen escaquejar incomprensiblement de convidar a la resta. I sabeu què? Ja discutiem quina Marató fariem la propera tardor, ja parlàvem del magnífic grup que podriem fer a Barcelona per atacar el sub3h15...! Que frikis que som, per favor!

Una abraçada a tots i l'enhorabona si heu arribat fins aquí!
Marc

Desconnectat Micky

  • Usuari 10 Km
  • ***
  • Missatges: 120
  • Miquel Blanch
    • Veure Perfil
Re:Cròniques de la Marató de Florència
« Respondre #1 el: 23 de Gener de 2009, 13:13:49 »
Olé Markitus!!!
Micky.