La meva crònica comença a la fira del corredor. I quina fira!. Gran, primeres i segones marques, tendes de tot, shopping a dojo. També pasta i una cervesa excel·lent. Cal dir (cosa que en Marc obvia) que vàrem menjar i vàrem beure molt bé durant l’estada. Ens vam hidratar amb uns quants litres de cervesa i menjar típic berlines (a preus molt raonables per ser una gran ciutat i moure’ns sempre pel centre). Quan surts fors te’n adones que BCN és una ciutat cara i que encara ens caldrà passar algun calvari per situar-nos en el lloc on ens pertoca.
A banda d’això la Marató va començar amb el darrer sopar. En una cèntrica pitzzeria que coneixia l’Alfons ens vàrem trobar els 14 (7 corredors+respectives) i en David i la Isabel que es varen afegir. Vam estudiar detalladament on ens aniria millor que les noies ens trobessin en el recorregut, i el transport més factible. Les conclusions (com fan a can Barça) escrites en un tovalló que gelosament totes van anar guardant al bolso de les companyes.
Ens llevem amb l’Albert ben d’hora. Hem llogat, amb les respectives, un apartament molt cèntric de manera que calculem que podrem anar a peu. Traiem el cap per la finestra; segueix plovent com la tarda del dissabte. Que hi farem!. Sortim de casa a 2/4 de 7. Ens trobem amb l’Eduard i anem cap a la sortida. Plou i fa fresca. Una mica de caos per entrar en el recinte, alguns porten les bosses als guarda-robes i marxem cap a la sortida. (M’estalvio el detalls que el Marc ja ha comentat).
Esperem la sortida i sense massa litúrgia a córrer. Sortim en Marc , l’Eduard, l’Alfons i jo junts. Els primer K es corre bastant bé però sento fred. Fins el K5 no noto el cos escalfat i els braços i les mans mínimament calentes. Segueix plovent. Entre el 15 i el 20 seguim junts; l’Edu es queda una mica enrere i faig la goma un parell o tres cops. Veiem les noies. Tot va bé. Passem la mitja pers sota el temps previst. Quin temps teníem previst?. Ni idea. Jo vaig agafar un braçalet de 3:15 com a guia de temps. Realment vaig començar la cursa sense tenir un objectiu massa definit. Tenia clar que molt difícilment podia arribar al temps de Barcelona’10 però segur que volia baixar del temps de Nova York de l’any passat. Com deia, passem la mitja per sota del temps previsible. Arribant als 27 l’Edu es torna a distanciar l’espero veig que va be i decideixo seguir a un ritme un pel més ràpid. Per davant en Marc i l’Alfons. En aquest moment em sorgeix el dubte, segueixo el meu ritme còmodament o apreto una mica?. Em trobo bé, força sencer i decideixo anar a buscar als dos avançats. Passats uns tres K em poso a la seva alçada. Segueix plovent. La cursa va passant i els K van caient amb fluïdesa. Sobre el 35 l’Alfons es distancia una mica. Anava molt fort; entre el 20 i el 30 més o menys hem anat a 4:20 i ha marcat el ritme de forma constant. Gràcies per l’esforç Alfons!.
Sobre el 38 agafo fred. La humitat i la pluja fan que em trobi fred. Tant és així que no puc obrir la cremallera on porto el darrer gel. Faig esforços i no puc; tinc les mans rígides. Em passen els pace makers de 3:15 que em veuen i em pregunten que em passa; m’acaben donant un gel dels seus. L’obro, me’l prenc i segueixo. Torno a passar als del 3:15 i a partir d’aquí, començo ja a patir. Vaig bastant justet, he afluixat una mica i em poso a 4:35. Em dic per dintre “aguanta, aguanta el ritme” segueixo, tranquem pels carrers del centre de Berlín i finalment la recte de 1k 195m que ens ha de portar a la meta. Només tinc ganes d’arribar, intento apretar, no veig masses coses de l’ambient i finalment l’arribada. 3:12.
Crec que Berlín és una cursa maca, molt i molt recomanable. Per disfrutar-la. Llàstima de la pluja, però ja se sap en aquest esport hi juguem nosaltres i un munt de variables que no controlem.
