Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't. Did you miss your activation email?

* Usuari

Autor Tema: Crònica Marató de Londres (2008)  (Llegit 1055 cops)

Desconnectat Markitus

  • Usuari 10 Km
  • ***
  • Missatges: 123
    • Veure Perfil
Crònica Marató de Londres (2008)
« el: 16 de Abril de 2010, 11:53:26 »
enviat el 15/4/2008:

Eiiii  companys!
Tal  i com vaig fer l'any passat amb la de Praga, us envio la crònica de  la Marató de Londres... tant de bo això es  converteixi en una costum compartida!!! Moltes gràcies a tots els que em vareu  enviar sms's, emails... :D
 Com que el tema dóna per bastant, he decidit dividir-ho en dos capítols  jejeje, ja se que sóc megapesao, però si us interessa un pito esborreu aquest  email i no m'ho tingueu en compte!
Pre-cursa
Em  saltaré tot el previ a diumenge per que sinó la crònica es faria encara molt més  llarga, però si que us dono un parell d'exemples de com es viu a Anglaterra  això de la Marató de Londres: 
  • A tots els noticiaris, de  totes les cadenes que      varem veure, es parlava de la Marató. Quan      feien la previsió del temps, parlaven específicament del temps que  faria      durant la cursa. Es      feien especials amb entrevistes als favorits, entrevistes a guiris  com      nosaltres que anaven a còrrer etc...
  • La  Expo vindria a ser com N vegades la de  Barcelona. Però      és que no només hi van els corredors, també la gent normal, com qui  va al      Sonimag! Aprofiten per comprar material esportiu a bon preu i a  desitjar      bona sort a tothom qui veuen que porta la bossa del corredor.
  El  diumenge a les 6:00 ja estàvem esmorzant. Érem 19 corredors del meu club (el Club de  Tennis de la Salut) i altres grups de catalans i espanyols. Després de la visita a "can Roca", a les 7:00 ja estàvem a l'autocar i a les 7:45 a la zona de  sortida, 2 hores abans de l'inici...

La sortida es donava en un parc que vindria a  ser com el de la Ciutadella però en gran, tot ple de carpes on  repartien aigua, beguda isotònica, cafès, tès, plàstics per no refredar-te, i de  tot. També hi havia uns 20 tràilers-guardarroba, diverses pantalles gegants, la ràdio  oficial de la cursa a tota metxa, lavabos prefabricats (sense cap cua, de tants que n'hi havia), i milers de runners desperdigats per la  gespa. Aquí ja em vaig començar a posar nerviós... quanta gent!!!! Vaig anar com 4  vegades a can Roca de nou! Baselina, estiraments, la  senyera ben enganxada a la samarreta, escalfament en plan "mínim indispensable" i, 20 minuts abans de la sortida, cap al calaix (n'hi havia 9 per a cadascuna de  les 3 sortides – la nostra, la blava, era la més multitudinària – total: 27 calaixos!).
El  meu pla de carrera, com alguns ja sabeu, era disfrutar a  tope sense apretar massa. Només havien passat 6 setmanes des de la Marató de BCN! Un dels meus  amics, el Ruben, debutava en això freak de les Maratons,  volia anar a ritme de 3:30, i em va preguntar si l'acompanyaria. El ritme ja m'anava bé per no patir,  4'58 el km, 8' la milla, el podia portar fins al km 30, per exemple, i si em  veia cansat podia baixar de ritme i deixar-lo tirar a  ell sol el final, així que em vaig decidir-me a sortir amb ell.
« Darrera modificació: 16 de Abril de 2010, 11:57:30 per Markitus »

Desconnectat Markitus

  • Usuari 10 Km
  • ***
  • Missatges: 123
    • Veure Perfil
Re:Crònica Marató de Londres (2008)
« Respondre #1 el: 16 de Abril de 2010, 11:54:53 »
enviat el 16/05/2008

Aquí tenu la segona part... M'he quedat sense dinar per escriure aquest  rollo macabeu!!! Demano disculpes per avançat per l'extensió, però és  que hi havia molta cosa a explicar!
Gràcies per les felicitacions, no  calen! Patxi, te esperamos!
 
<...Segueix del mail d'ahir>
La cursa![/][/]Van  donar la sortida, i varem passar la 1a milla en 9'08 (5'40 el kilòmetre) i la segona semblant, costava força córrer degut a  la quantitat de gent, però a partir de la tercera milla (km 5) varem poder agafar ritme desitjat de 7'50-8'00 la milla (4'55 el  km, més o menys). Jo portava el ritme i el Ruben em seguia. Hi havia molta molta molta molta gent animant,  cridant, oferint baselina, sucre, tocant música, no ho se... de  tot, i estaven a cada metre de la cursa. Fins a la milla 7 (km 12) no  em vaig adonar que no havia donat el play a l'Ipod! Anavem molt còmodes, feia sol però no calor, hi havia avituallament d'aigua a  cada milla, lavabos cada 2 milles, isotònica cada 5... és que no es pot  demanar més![/]
  Al km 18 (milla 11), poc abans de  creuar Tower Bridge, va començar a ploure en plan diluvio universal (suposo que no era tant,  però això em semblava a mi, que mai havia corregut amb pluja). Com era el km que era, encara  estàvem forts, i allò no va fer sinó motivar-nos més... Creuar el Tower Bridge,  plovent a saco, amb milers de persones cridant i animant  sota la pluja i amb la música ambiental de "The eye of the Tiger"  (Rocky)...això em quedarà per sempre :D  En aquest moment ja fèiem torns de  3 milles amb el Rubén, en les que un portava el ritme (i havia d'anar més concentrat) i l'altre es deixava portar (i gaudia més de  tot plegat).
[/]

Varem passar la mitja en 1:43:57, anàvem molt bé.  Ens encaminàvem a "The Island of Dogs", una zona de  grans edificis i carrers estrets... que estava a petar de gent animant, encara sota  la pluja, amb una cervesa a la mà. Els mateixos policies animaven i proporcionaven vaselina i ositos de  sucre als corredors (igual que a Barcelona, eh!?!?!). Cap al km 25 va parar de  ploure, i al 29 (milla 17-18) em va agafar mal de panxa. CATXIS LA MAR!!!  Últimament em passa a cada cursa!!! Al cap de poc, vaig veure un cartell de "Toilets 200m", així que ens vàrem acomiadar amb el Ruben, li vaig dir que tirés a tope. Em vaig estar 2'05  al lavabo (SI, sóc tan freak de contar-ho!) i em  vaig alegrar molt de que estigués supernet; cada cop que sortia un corredor, entrava un paio a netejar la  letrina abans que entrés el següent, total n'hi havia a centenars i no hi havia  cua... M'estalvio els detalls escotològics, però quan vaig sortir del water em  sentia fort de nou...m'havia tret un pes de sobre!!! Vaig decidir-me a apretar a veure si atrapava al Ruben abans de l'arribada, i per  tant ajudar-lo a baixar de 3:30 (en aquells moments, amb la parada, jo portava ritme de  3:32, aprox).
[/]

Les milles van començar a caure a 7'30-7'40  (4'40-4'45 el km). El km 30 era una superfesta: música, crits, moltísima gent... i des  d'aquí fins al final era com el darrer kilòmetre d'una etapa del Tour de France. Tanques a totes dues bandes i la gent al darrera, cridant, donant-hi  cops, pujades als fanals i als ponts...increïble. Qui no oferia ositos de goma, oferia taronges, bocates, cerveses, el que fos amb tal d'ajudar.  Al  cap de només 2 milles i pico des del lavabo  vaig atrapar al Ruben, mala senyal, s'havia topat amb el mur! Li vaig dir que  em seguís, i ho va fer durant una milla en la que vam baixar molt el ritme  (8'14), però em va dir que no podia més i que tirés, que ell volia anar  tranquil. Ens varem desitjar sort i vaig sortir endavant cap al sub3:30. Em sentia  superbé i la gent em portava "en volandas", només feia que avançar gent, de manera que de  seguida em vaig trobar amb el Big Ben al davant i el Tàmesis al costat. Gir a la dreta, cap a Buckinham Palace, i vaig  veure el cartell de darrers 800  metres. A aquestes alçades ja sabia que faria sub 3:30 i em vaig deixar anar (això de no anar a per marca  és fantàstic! i et permet aquestes coses!): braços amunt, els darrers metres van ser per  gaudir-los a tope i em vaig emocionar molt.
[/]

Al final 3:29:28, molt millor del que m'esperava.  Aquest cop no vaig trobar-me el mur i, si restem el temps de  lavabo vaig doblar, la primera mitja en 1:43:57 i la segona en 1:43:26, molt bé.
[/]

Post-cursa[/]
L'arribada també era un exemple d'organització: foto de "finisher", guarda-roba, massatges...  Després de l'abraçada amb el Ruben  (3:35), i quan ens feien el massatge, es va posar a ploure de nou i a calamarsejar!  Amb el fred, se'm va pujar el bessó... mai m'havia passat, jolines quin mal!!!  Després de l'arribada de la majoria de companys, varem anar a l'hotel, bany calent, i pinta de  Guiness que te va! Varen caure unes quantes...
[/]

Curiositats
Varem veure corredors  disfressats de tomàquet i hortalisses vàries, en  tanga, a lo Borat, militars amb motxila, bombers amb bombona, darth  vaders, rinoceronts, pallasos, ossos yoguis, Massais (aquests eren de veritat). Un paio va fer millor temps que jo  corrent tota la Marató fent malabarismes amb 3  pilotes de tennis (!?!?!? i com s'avituallava  ?!?!?!). Hi havia un corredor de 101 anys (crec  que va fer 10 hores) i un tio vestit d'esquí de  fons arrossegant un trineu que deia que trigaria 2 dies (no se si va  arribar).
Agraïments[/]
No vull acabar el rollo aquest sense donar les gràcies als  entrenadors que tant ens cuiden i ens ensenyen i als companys d'entreno... GRÀCIES DE VERITAT!!![/]