Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't. Did you miss your activation email?

* Usuari

Autor Tema: Viure per córrer o córrer per viure  (Llegit 1406 cops)

Desconnectat Sergi Elvira

  • Usuari Marató
  • *****
  • Missatges: 507
  • Córrer per viure!
    • Veure Perfil
Viure per córrer o córrer per viure
« el: 21 de Febrer de 2009, 00:49:47 »
Web Personal de Quim Martorell
VIURE PER CÓRRER O CÓRRER PER VIURE ?[/]
Quim Martorell i Aymerich

Per molts corredors de fons de casa nostra, el fet d´arribar a la mitjania del mes de Març, just quan la primavera comença a treure el nas pel calendari, representa l´acompliment de tot un llarg cicle de preparació específica, ja que puntual, arriba la Marató de Catalunya (ara de Barcelona). Enrera quedaran tres, quatre o més mesos d´entrenament, cada cop més intens i llarg, un bon grapat de quilòmetres recorreguts a tots els ritmes, preparant el cos per a l´esforç de resistència, les sèries de cursa curta i intensa per aconseguir augmentar la velocitat, els exercicis gimnàstics complementaris, els d´escalfament i refredament, el seguiment de la dieta més adequada, la mentalització i preparació psicològica..... hores i hores d´esforç planejat i portat a la pràctica a base de vèncer la mandra, la son i el cansament després (o abans) d´una jornada laboral , véncer també incomprensions i més d´alguna "gracieta" o comentari despectiu fet amb més o menys malícia.... Hores de sacrifici silent i callat, sovint solitàries, robades generalment al lleure però també amb la inclusió d´algunes destinades a la convivència familiar ... I tot aixó per a córrer una cursa ??. Val la pena tant de sacrifici ??. Són algunes de les preguntes que desseguida es poden plantejar. Els corredors populars de marató, els que no correm pels premis ni pels primers llocs i que paguem per fer-ho, sabem molt bé que si : I tant que val la pena !!!. Córrer una marató, no és tant sols disputar una cursa de gran resistència. Per a nosaltres representa molt més : una auténtica i enriquidora experiència de percebre sensacions inimaginables, de les que no s´en troben en realitzar altres activitats; aconsseguir la victòria, després d´un laboriós treball, en la lluita per la superació personal i l´autoestima; ser capaços de saber combinar hàbilment mentalització, preparació fisica i estratègia per aconsseguir l´objectiu prèviament establert : una fita, una marca, o senzillament acabar la cursa. Tots són igualment vàlids. Fred Lebow, iniciador i ànima entussiasta de la mítica Marató de Nova York , fins el seu encara recent traspàs, deia : " Córrer una Marató és una de les poques aventures que l´home de finals del segle XX encara es pot permetre ". Es pot considerar doncs la Marató com una aventura ?. L´aventura de córrer distàncies llargues !. Córrer !!, i...... per què còrrer ??. Fem doncs una mica d´història i anàlisi d´aquest fet. A ningú no se li escapa que la dèria per córrer, referida a la gran massa de la població, i que va començar entre nosaltres a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, tot seguint el corrent americà dels " street runners ", no sols es manté ben viva, ara que som ja a principis del nou mil.leni, sino que va guanyant adeptes dia a dia. El que en un principi es considerava com a " córrer-manía ", i a la que se li augurava un un periode de vida més o menys llarg però en tot cas transitori, resulta que s´ha convertit en una activitat habitual i quotidiana, arribant fins a l´extrem d'esser considerada per alguns com absolutament bàsica i imprescindible per a seguir el ritme actual de vida. Però , per què això ?. Com hem arribat fins aquest punt ?. On pot raure l´explicació científica de la implicació del fet de "córrer" amb l´home?. De fet, al ser un fenòmen tan generalitzat, caldrà pensar que es tracta d´un impuls molt "antic", molt arrelat dins l´essència de la nostra espècie. Caldrà doncs, fer una regressió a la prehistòria de l´home per a cercar-lo: No disposem en l´actualitat de masses dades concretes, però sembla ser que fa entre uns 5 i 10 milions d´anys els descendents d´un prehomínid anomenat procònsul, empesos, probablement per la necessitat, es decidiren a abandonar els arbres i anar a cercar el seu sustent al terra, iniciant un llarg procés evolutiu i d´adaptació que culminà amb la bipedestació. La locomoció amb les dues cames, i a la vegada l´alliberament de les mans d´aquesta tasca convertint-les en importants eines de destressa, representà la diferència evolutiva més decissiva en l´evolució posterior de l´espècie humana. L´austrolopitec, considerat com el més primitiu dels humans coneguts, va poblar el nostre planeta fa uns tres milions i mig d´anys. Malgrat era un ser bípede, no el podem considerar com un "corredor" ja que les seves característiques anatòmiques ( mandíbula encara prominent amb el coll curt, tórax en forma d´embut, columna corbada cap endavant i abdomen ample, sense cintura ni flexibilitat ), no permetíen el desplaçament ràpid. Més tard, fa un milió i mig d´anys, apareix el pitecàntrop, també conegut com homo erectus, donada la seva columna més recta i estilitzada, cara més arrodonida, tórax ample, i en definitiva, un cos més atlètic. Fou la primera espècie humana en utilitzar el foc, la primera en considerar la cacera com una part significativa de la seva supervivència, i per tant, la primera en córrer amb la rapidesa i soltura com ho fan els éssers humans moderns. Sens dubte, l´augment de la grandària del cervell, contribuí al canvi a l´espècie homo neandertalis, i posteriorment a la d´ homo sapiens ( aproximadament fa uns 150.000 anys ). Aquesta etapa de l´home corredor, és la més llarga dins la història dels humans. L´home per a sobreviure, ha de córrer. És un caçador que corre constantment darrera ( i a vegades al davant !! ) dels animals, sovint recorreguent llargues distàncies i durant moltes hores, per aconsseguir el seu objectiu. La llei és implacable : qui no corre, no caça, i per tant, no sobreviu.... Indubtablement, nosaltres som els descendents dels millors corredors de tota la història, dels que aconsseguiren sobreviure adaptant-se millor a les dures condicions de subsistència. Fa uns 10.000 anys, l´home aprèn a conrear la terra, i a obtenir d´ella part del seu sustent, no depenent tant de la cacera. Malgrat tot, la resistència de l´home corredor, és encara manifesta soportant el dur i llarg treball sota totes les inclemències ambientals. Lentament però, va mecanitzant la feina, alleugerint el seu esforç progressivament.... Finalment arribem a les etapes més properes: l´etapa industrial, iniciada fa uns 150 anys, amb l ´aparició de la maquinària, que significà un importantíssim canvi d´hàbits de vida de la humanitat, amb una disminució important de la seva activitat física en tots els seus aspectes, donant lloc a l´aparició de l´anomenat temps lliure: espai de temps que queda lliure de la feina i de les activitats bàsiques de vida. Finalment, l´etapa tecnològica, iniciada fa just uns 20 anys, ha accentuat aquests canvis, augmentant encara més el temps d´oci. Aquests avenços, si bé per una banda han incrementat notablement la qualitat de vida de l´home , també han contribuït a l´aparició d´un conjunt de problemes, desconeguts fins aleshores, i que s´han anomenat "malaltíes de la societat desenvolupada": Excés d´ingesta de caloríes amb l´aparició d´obesitat i totes les seves conseqüències, hipertensió arterial, malaltíes cardio-vasculars, diabetis, hipercolestrolèmia i altres desordres nutricionals, osteoartosi i altres malaltíes degeneratives d´aparició cada cop més precoç, depressions i altres transtorns de l´àrea psíquica.... produïnt paradoxalment una menor "qualitat" i escurçament de vida a un grup important de població. Però tornem un xic enrere ..... malaltíes apart, enmig d´una societat cada cop més meca- nitzada, amb moltes comoditats, l´home no acaba de trobar-se a gust, sembla com si li manqués alguna cosa.... troba a faltar el moviment, l´activitat fisica, i per què no ! també un xic d´aventura. Probablement per això, a les darreries del segle XIX i sobretot a prin- cipis de l´actual, té lloc el naixement d´un moviment caracteritzat per la represa d´una activitat física, més enllà de la absolutament necessària per viure, al principi minoritària, però cada cop amb més adeptes: Es tracta de L´ ESPORT. L´home retorna als orígens, torna a moure´s, però a diferència de temps pretèrits no ho fa per a procurar-se aliment, sino que es mou amb una finalitat lúdica: Senzillament per- què li agrada, ho fa de gust , s´ho passa bé i busca en l´esport un anhel de llibertat que es contraposi a la seva activitat laboral cada cop més tecnificada. És un desig profund de trobar-se amb els orígens ( més de 150.000 anys d´ activitat física en l´història evolutiva, llògicament havíen de deixar la seva empremta ). Algunes d´aquestes activitats són practicades individualment i d´altres en col.lectivitat, creant associacions i clubs i fixant reglaments i normes de joc. Recollint aquest esperit, el baró Pierre de Coubertin promou la restauració dels Jocs Olímpics dels antics grecs, ( Atenes, 1.896 ) la qual cosa ve a donar l´empenta definitiva a aquest fenòmen social. D´ " activitats " o esports en sorgeixen de ben diversos, -fins i tot avui dia en van aparei-xent de nous-. Com coneixem molt bé, n´hi ha alguns que arrosseguen importants masses de població i recursos econòmics, acostant-se més al concepte d´espectacle que no pas a l´esperit esportiu original ....Però, per sobre de tots, n´hi ha un que probablement repre- senta la forma més senzilla, natural i pura de retrobament de l´home amb el seu passat més antic, que es remonta a molts anys enrera, quan va decidir baixar dels arbres i cer- car la seva subsistència arreu: CÓRRER !!!!. Córrer, sobretot llarges distàncies. Córrer pel sol desig de fer-ho. Córrer per assaborir el plaer de l´exercici més natural. Córrer perque els humans, des que ho som, ho hem fet des de sempre, des del nostres orígens més primitius. Córrer, perque probablement forma part de la nostra essència . Córrer per ser nosaltres mateixos. CÓRRER PER VIURE !!!.


Quim Martorell i Aymerich
Metge i corredor de maratons
La gloria no consiste en no caer nunca sino en levantarte cada vez que te caes.

Desconnectat Angel2

  • Principiant
  • *
  • Missatges: 40
    • Veure Perfil
Re:Viure per córrer o córrer per viure
« Respondre #1 el: 20 de Maig de 2009, 10:50:52 »
M'agradat molt.
la lectura es una gran ajuda pels corredors.
fins dijous.
levántate del sofá  y corre....